Dijous a la Nit
Avui es dijous a la nit, estic esgotat (si com el billete del metro) no ho se qui passa, només em sento fart de tot a vegades. No pot creure que hi ha tantes coses que no pot fer, sembla que el qui vol.lia no esta a prop, que tot semba lluny desde on em trobo. I es que aquesta noia es marxa mes aviat del que creia, i quan trucas per suport amb altres no ho trobas, perque no coneixen aquesta parte teva, perque no volls mostrar-la. Avui he pensat que lo malo de estar despert, es que el cap no deixa de funcionar, segueix pensant en tot, me agradaria trobarme en blanc, ser automata per moments. Pot se, que el meu amic tinc rao, quiza nomes el que em passa es que em dono compte que pot arribar a ser un perdedor, i aixo fa por.
